Un dels fets més importants a la vida de Sòcrates és quan el nou règim democràtic l’acusa d’”impietat” i de corrompre la ment dels joves en contra de la tradició democràtica, entre altres delictes. Aquesta acusació era totalment falsa i responia als interessos polítics del nou règim de llevar-se de damunt a un personatge que s’estava tornant massa crític i molest per als nous governants.
Sòcrates finalment es condemnat a mort (ingerint cicuta) legalment per l’Assemblea democràtica. Per a Sòcrates era una acusació injusta però va anteposar el valor de les lleis de la ciutat, el sentiment de col·lectivitat, de pertànyer a un poble on tot el món ha de complir unes lleis a l’opció d’escapar. Es a dir, Sòcrates va defensar la seua posició d’innocència perquè considerava que l’acusació era falsa, injusta i immoral però estava disposat a acceptar la sentència de la Assemblea, perquè ell respectava la democràcia. Per tant accepta la condemna en tant que es la Assemblea democràtica la que el condemna, no perquè es considerara culpable.
Aquest fet és com una última declaració de principis. Va donar una lliçó ja que escapar haguera significat anar en contra del sistema que ell defensava.
Eixe gest va mostrar la seua estima per la tradició democràtica d’Atenes i per les lleis del poble.
Els seus amics havien preparat un pla per a que s’escapara i la decisió de complir la condemna no fou entesa per molts d’ells. No deurien entendre els motius pels quals l’acceptà.
Sòcrates i Plató es van conèixer quan aquest tenia 20 anys. Sòcrates va ser mestre de Plató i es van fer amics. Plató tenia 28 anys quan va morir Sòcrates. Aquest va ser uns del fets més importants que van influir en la seu manera de pensar i entendre la política. De fet, la mort de Sòcrates va provocar que Plató es donara compte de que no hi havia cap forma de govern correcta i justa. Ja havia tingut motius per a considerar un govern oligàrquic i tirà injust i ara, amb la mort de Sòcrates ja tenia motius per a dir que la democràcia també era injusta. Aleshores va decidir que dedicaria la vida a repensar la política des de la filosofia sense participar activament d’ella, ja que estava compromès amb la societat.
En un primer moment, Plató segurament va estar en contra de la decisió de Sòcrates de seguir la condemna perquè era injusta amb ell. Però més tard elogia el seu amic per la seua decisió i arriba a la conclusió de que és el més just de tots els homes. La primera obra que va escriure Plató va ser “L’apologia de Sòcrates” que conta el discurs de Sòcrates per a defensar la seua innocència davant del jurat.
Aquella mort injusta, el va motivar per a buscar una forma de govern que fora justa.
Amb la seua teoria del filòsof governant, Plató intenta donar un model de govern el més just possible. És en el diàleg de la “República”, que va tardar uns 25 anys a fer, on proposa esta forma de govern.
Plató va viure uns 80 anys, la seua forma de pensar no va ser la mateixa al llarg de la seua vida.
Per tant la seua opinió sobre la mort de Sòcrates no te perquè se la mateixa en tots els moments. De fet, és cap al final de la seua vida quan reflexiona sobre com hauria de ser la legislació per a que representara allò que es just. I també es quan escriu la Carta VII, on reflexiona sobre com va anar desenvolupant la seua filosofia i com influïren en ella dels esdeveniments que ocorregueren en la seua joventut.
Mario Gao i Ferran Alapont
Ana Estela i Gallach | 23 de octubre de 2011, 11:53
Arreplega molt bé tota la informació treballada en classe però no tota és pertinent perquè desvirtua l'exercici de la comparació i influència de la mort de Sòcrates en Plató. Part de les dades sobre les amistats de S. i la valoració d'aquestos sobre la mort no són molt significatives. En tot cas, ho seria el balanç de Plató a l'Apologia.
Jo centraria més el treball a les influències que no són solament les que indiqueu i llevaria dades concretes que realment no són tan importants.
Ana Estela i Gallach | 4 de noviembre de 2011, 20:28
No hi ha canvis. Corregit.