Galileu i Descartes: la disputa sobre la metafísica

La metafísica és una rama de la filosofia que s’encarrega d’estudiar el que està més enllà d’això físic, és l’estudi de l’ontologia i la teologia. Aquesta va nàixer dels filòsofs presocràtics, i anys després aparegué en els escrits d’ Aristòtil.
Ja al segle XVII, Galileu no està d’acord amb la física aristotèlica i la posa en dubte, de tal manera que crea la teoria del heliocentrisme, on va crear unes inestabilitats en la metafísica, cosa que va provocar que altres científics reflexionaren al respecte. També, Galileu, pensà que el reflectit pels sentits uneix la capacitat mental amb la reflexió física i metafísica, sobre la naturalesa de les coses, i que l’ estat natural dels cossos és el del moviment, aleshores no necessiten una causa que el crea com volien fer creure.
D’altra banda, Descartes va intentar d’oferir una alternativa a l’ensenyança escolàstica, ja que aquesta era incapaç d’explicar els nous descobriments de la ciència. El problema està en que l’escolàstica no es basava en fonaments científics, sinó en la fe o l’autoritat, cosa que Descartes rebutjava, i aleshores decideix iniciar-se en el racionalisme. Respecte al racionalisme metafísic diu que la realitat hauria de ser de caràcter racional. Va intentar lliurar-se de les seues creences errònies, començant dubtant dels sentits. Va argumentar que si aquests ens han enganyat alguna vegada, ens poden enganyar sempre. Aleshores, introdueix un nou motiu de dubte: la hipòtesis de que pot existir un Déu que haja posat en nosaltres eixes idees amb la intenció d’enganyar-nos. Aquest pensament de Descartes provoca un desconcert en la teologia, però abans de crear un conflicte amb la fe i l’església canvia la imatge d’un Déu que ens enganya a la d’un “Geni Maligne”, denominant així “La hipòtesis del Geni Maligne”.
En conclusió, ambdós filòsofs varen canviar la forma de veure la metafísica, encara que s’hagueren de barallar amb els pensaments establerts per l’Escolàstica, on predominava l’ensenyament teològic, basat en la fe i l’autoritat.
Xavi Dominguez, Pau Fagoaga i Luciana Reguera.

2 comentarios:

  • Ana Estela i Gallach | 24 de abril de 2012, 12:48

    El títol no es correspon amb el contingut. Cal contraposar el paper diferenciat que dona Galileu i Descartes a la metafísica en relació a la resta del coneixement científic.

    Revisar 27 abril.

  • Ana Estela i Gallach | 8 de mayo de 2012, 16:23

    L'exercici no està gens clar al plantejament. Denota que no teniu clar què és actualitzar. En realitat no compareu a Descartes amb Galileu, sinó més bé doneu els seus punts de vista totalment paral.lels sobre la metafísica respectivament. En tot cas, la part final podria ser vàlida però és incompleta al contingut.

Publicar un comentario