El mite de la caverna de Plató, un dels texts més influents o rellevants, és una al·legoria que explica el comportament dels humans d’acord amb el coneixement que han assolit gràcies a una educació. Plató descriu quins tipus de realitat existeixen i a quin coneixement podem aspirar segons la educació que rebem.
Aquest text segueix vigent a l’actualitat, perquè el que escenifica és una situació que segueix ocorreguent, ja que la majoria de la humanitat s’ha acomodat amb un coneixement imperfecte i no es qüestiona si allò que creu saber constitueix l’autèntic coneixement. Ha sigut adaptat diverses vegades pel cinema, mostrant les idees del mite i mantenint el seu significat, però canviant l’escenografia i centrant-se més en el concepte de realitat. Dos dels exemples més clars de pel·lícules on està present el mite de la caverna són “El show de Truman” i “Matrix” tot i que existeixen molts més exemples.
En el Show de Truman es conta la història de Truman, una persona que ha viscut des de que naix en un poble que és en realitat un plató de televisió. Tot el que gira al voltant de la seua vida és fals, fins i tot els habitants del poble són personatges irreals interpretats per actors. Ell és el protagonista del programa de televisió que ell mateix protagonitza sense ser-ne conscient. Hi han molts paral·lelismes amb el mite de la caverna. Truman és un presoner que està obligat (encadenat) a observar un món irreal que ell considera real. La caverna és en aquest cas el plató de televisió. Els savis de la caverna són el director i els seus ajudants que, al igual que els savis de la caverna que planteja Plató, coneixen millor el món no real on viu Truman i per això poden manipular-lo. Fins i tot trobem que la llum que ilumina el plató de televisió és un sol artificial, que correspon a la foguera de la caverna de Plató. Al principi Truman es troba còmode a la seua caverna però alguns incidents i conductes extranyes fan que comence a sospitar que tot el món gira en torn seu. Aquestos petits incidents són la guia que encén la seua aspiració a a aconseguir la veritat, és a dir la funció de l’educador segons Plató. Aleshores adopta una actitud de filòsof ja que no es conforma amb el que sap i té l’aspiració d’aconseguir la veritat, d’entendre allò que no entén. El procés d’ascensió a una altra realitat més vertadera és també molt costós per a Truman però finalment ho aconsegueix i comprén que havia estat vivint en un món fals.
A Matrix, l´acció transcorre en un futur fictici, on la majoria dels éssers humans han sigut esclavitzats per les màquines, i aquestes els utilitzen com a font d´energia per a poder funcionar. Mentres les màquines s´aprofiten de la seua energia, els fan creure que viuen una vida normal, una vida que ells creuen que és la real, mitjançant Matrix. Aquells que no han sigut esclavitzats o s´han alliberat de Matrix, es troben en unes naus, en un lloc anomenat Zion.
Podem trobar moltes similituds amb el mite de la caverna. El protagonista, Neo, és un pirata informàtic que viu a Matrix (món sensible) sense donar-se compte de que el que l´envolta no és real (els presoners de la caverna). Posteriorment, Morfeo, un capitàn d´una nau de Zion, creu que en Matrix hi ha una persona que és “l´elegida”. Aquesta persona seria l´encarregada d´acabar amb la guerra i les màquines, és a dir, amb el desodre en el que està inmers la humanitat, (el governant). Aleshores , Morfeo creu que eixa persona és Neo i l´ajuda a alliberar-se de Matrix (el presoner alliberat). Quan es alliberat i es troba a Zion (món real), li costa assimilar el que veu, ja que ha passat sobtadament a observar una realitat superior (les dificultats de veure la llum del presoner alliberat).
Aquestes pel·lícules, al igual que el Mite de la caverna, aconsegueixen que ens qüestionem si la realitat que acceptem com a vertadera és la més real.
Aquest text segueix vigent a l’actualitat, perquè el que escenifica és una situació que segueix ocorreguent, ja que la majoria de la humanitat s’ha acomodat amb un coneixement imperfecte i no es qüestiona si allò que creu saber constitueix l’autèntic coneixement. Ha sigut adaptat diverses vegades pel cinema, mostrant les idees del mite i mantenint el seu significat, però canviant l’escenografia i centrant-se més en el concepte de realitat. Dos dels exemples més clars de pel·lícules on està present el mite de la caverna són “El show de Truman” i “Matrix” tot i que existeixen molts més exemples.
En el Show de Truman es conta la història de Truman, una persona que ha viscut des de que naix en un poble que és en realitat un plató de televisió. Tot el que gira al voltant de la seua vida és fals, fins i tot els habitants del poble són personatges irreals interpretats per actors. Ell és el protagonista del programa de televisió que ell mateix protagonitza sense ser-ne conscient. Hi han molts paral·lelismes amb el mite de la caverna. Truman és un presoner que està obligat (encadenat) a observar un món irreal que ell considera real. La caverna és en aquest cas el plató de televisió. Els savis de la caverna són el director i els seus ajudants que, al igual que els savis de la caverna que planteja Plató, coneixen millor el món no real on viu Truman i per això poden manipular-lo. Fins i tot trobem que la llum que ilumina el plató de televisió és un sol artificial, que correspon a la foguera de la caverna de Plató. Al principi Truman es troba còmode a la seua caverna però alguns incidents i conductes extranyes fan que comence a sospitar que tot el món gira en torn seu. Aquestos petits incidents són la guia que encén la seua aspiració a a aconseguir la veritat, és a dir la funció de l’educador segons Plató. Aleshores adopta una actitud de filòsof ja que no es conforma amb el que sap i té l’aspiració d’aconseguir la veritat, d’entendre allò que no entén. El procés d’ascensió a una altra realitat més vertadera és també molt costós per a Truman però finalment ho aconsegueix i comprén que havia estat vivint en un món fals.
A Matrix, l´acció transcorre en un futur fictici, on la majoria dels éssers humans han sigut esclavitzats per les màquines, i aquestes els utilitzen com a font d´energia per a poder funcionar. Mentres les màquines s´aprofiten de la seua energia, els fan creure que viuen una vida normal, una vida que ells creuen que és la real, mitjançant Matrix. Aquells que no han sigut esclavitzats o s´han alliberat de Matrix, es troben en unes naus, en un lloc anomenat Zion.
Podem trobar moltes similituds amb el mite de la caverna. El protagonista, Neo, és un pirata informàtic que viu a Matrix (món sensible) sense donar-se compte de que el que l´envolta no és real (els presoners de la caverna). Posteriorment, Morfeo, un capitàn d´una nau de Zion, creu que en Matrix hi ha una persona que és “l´elegida”. Aquesta persona seria l´encarregada d´acabar amb la guerra i les màquines, és a dir, amb el desodre en el que està inmers la humanitat, (el governant). Aleshores , Morfeo creu que eixa persona és Neo i l´ajuda a alliberar-se de Matrix (el presoner alliberat). Quan es alliberat i es troba a Zion (món real), li costa assimilar el que veu, ja que ha passat sobtadament a observar una realitat superior (les dificultats de veure la llum del presoner alliberat).
Aquestes pel·lícules, al igual que el Mite de la caverna, aconsegueixen que ens qüestionem si la realitat que acceptem com a vertadera és la més real.
Ferran Alapont i Mario Gao
Ana Estela i Gallach | 27 de enero de 2012, 20:04
Bon treball. Té una part descriptiva important però crec que és un bon exercici.